És molt senzill. L’educació a les nostres societats era definida com socialització. Això era horrible! És horrible utilitzar l’educació com una manera d’incorporar els individus a la societat, que és un sistema de poder. La qüestió és reemplaçar la socialització, com a meta de l’educació, per la famosa subjectivació. El paper de l’educació és augmentar el grau d’autonomia, d’iniciativa i de crítica de cada individu, especialment de cada jove. No només, però la població més important és aquesta.
“El paper de l’educació no és socialitzar, sinó augmentar el grau d’autonomia, d’iniciativa i de crítica de cada individu“.
http://www.aikaeducacion.com/entrevistas/alain-touraine/
Necesitemsanar la nostra societat, recuperar la salut emocional, tornar a tenir il.lusió i esprança en on món millor. això no ho podem conseguir a etravés d’un model d’educació que pretngui socialitzar, es dir, reproduir el model de societat en la que està.
La victira dels poderosos ha sigut crear l’opinió pública que el millor bé es la socialització que tots estem ben integrats, i que acceptem el sistema que imposa una relació de dominació econòmica sobre els seus membres i obliga a repetir models de submisió seguir la lider a fi de sentir-nos integrats.
Tots els porblemes de bulling venen donats per aquesta educació sublimminal d’odi al diferent. Per que tota diferencia es subcestible de generar perill.
Per això ens cal obrir els ulls, esser crítics i educar pel ser, per a que tot hom es pugui sentir acceptat essent ell mateix, educar pel respecte a la diferència. Així cabrà la possiblitat que imaginem un món millor , una esperança en que en el futur no repetirem els errors de la societat que ens educa.
Per que la nostra societat ens ha permés ser educats per aprendre a millorar-la , no a repetir-la.
Creixement Evolutiu 