El camí de la llibertat del autoconeixement

Actualment internet i el món van plens de missatges que ens recorden que la nostra ment és la que construeix la realitat. ( Mireu les pel.lícules: y tu que sabes?) Això pot portar-nos a l’ il·lusió de que amb la nostra imaginació podem crear el nostre món imaginari, manifestar en ell els nostres desitjos en contra de la realitat.

Res més lluny, allò que diem realitat és allò que veiem, allò que comprenem i allò que pot ser, i a molts l’experiència ens ha dit: el que imaginem no és real, i així és, per que així ho creiem i experimentem.

D’altra banda la funció de la nostra ment és ordenar les peces del trencaclosques de la percepció per construir el nostre mapa de la realitat.

Aquí està el nostre camp d’acció per poder experimentar una ampliació de la realitat, fixar-nos en el que sentim, aprofundint en les nostres percepcions per comprendre millor el que ens passa, posar consciència en el nostre present, i pot ser tractar de no esperar res, no voler anticipar la nostra realitat, els resultats aplicant el nostre mapa mental.

Així deixant espai per incorporar noves percepcions podem deixar espai per noves peces per a que la ment pugui construir un nou trencaclosques de la realitat.

De manera que podem afirmar que en aquest espai que guanyem a la ment podem construir una nova realitat, deixant-nos sentir, experimentar coses noves en el nostre present, posant conciència en els nostres instants per apreciar els petits detalls que ignorem. Amb les noves percepcions augmentem la consciència que tenim de nosaltres mateixos.

Imaginar un món, i des de l’imaginació tractar de imposar-lo en la realitat en contra de l’experìencia amb l’intenció d’anular aspectes de la realitat que no desitgem ens pot portar a l’esquizofrènia de viure en dos mons: el desitjat, i el “real” que neguem, però que experimentem en l’intimitat.

El camí de la llibertat del autoconeixement, de fer-nos amos de la nostra realitat es guanyant a la ment, retrassant la seva acció a fi d’estar més presents en la nostra observació, i construir a cada moment una nova realitat a partir de les peces que capturem en el nostre present.

Per Mantenir-nos en el present ens poden ajudar pràctiques de ioga, meditació, tai chi… el que més ens agradi. Però el més important és cultivar una actitud de respecte i acceptació de les coses que sentim, per que acceptant les coses negatives que sentim de nosaltres mateixos, les podem assumir, i dins nostre rebre la nostra comprensió.

Per això aconsello passar uns minuts al dia observant-nos, que sentim, com està el nostre cos, tensions, dolors musculars… com batega el nostre cor, com és la nostra respiració, com miro… pendrem’ho amb calma ,observar-me. És la primera passa a l’autoconeixement.

Us deixo amb un fragment del Tao te King.

“Qui coneix els homes és hàbil,
qui es coneix a si mateix és savi,
qui venç els demés és fort,
qui es venç a su mateix, és invencible”.

Lao Tse ( Sgl IV a.C )

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s