Dibuixant mandales

La sanació emocional depèn  sempre de tres principis bàscis amb els quals articulem la nostra acció sanadora:

  • La intenció
  • la imaginació
  • i l’acció

Amb l’aplicació d’aquests tres principis podem programar les nostres accions transformadores, i com més força acumulem, més intensitat emocional i mental hi afegim, més poder transformador tindrà.

Avui intentaré explicar com aplicar aquest 3 principis a la pràctica del dibuix d’un mandala.

La pràctica budista de fer un mandala, no té per que esser un pràctica exclusiva de la seva cultura, la podem aplicar als nostres processos de sanació.

  1. Determinem l’intenció de voler fer una cosa amb el mandala que volem dibuixar: transformar el dolor en amor, transformar la tristesa en alegria, transformar qualsevol cosa negativa de la nostra vida en un element positiu...
  2. Podem fer aquesta pràctica individualment, o la podem fer en grup amb un objectiu col.lectiu, si l’objectiu és col.lectiu i ho fem en grup serà més difícil de fer, però serà més potent.
  3. Podem imaginar que amb les accions que fem afegim espurnes de llum que activen el procès, com si teixissim amb la llum del cosmos un tapis, o pintessim un quadre de llum amb les qualitats que desitgem incorporar.
  4. Creem el dibuix pensant que permetrà difondre com a una vibració, una ona energètica allò que estem imaginant i posant-li la nostra intenció.
  5. Per fer el mandala el dibuixem en un paper i després el podem pintar amb llàpissos i el fem per nosaltres sols, però si treballem col.lectivament podem fer quelcom més potent. El treball el podem fer entre 2 persones, 3, 4, 5…
  6. Piquem guix de colors i els barregem amb sal
  7. i el posem en gots
  8. amb la pols resultant donem color al nostre dibuix
  9. Podem fer aquestes accions pensant que estem programant els àtoms, la pols que utilitzem amb la vibració que difondrà l’intenció sanadora. això ho podem fer repetint un mantra o una oració que amplii l’intenció amb la que fem el mandala: “Amb això transformo la tristor en alegria”, “Envio energia al món per sanar els problemes ecologics que hi a a tal lloc…”
  10. quan hem acabat el dibuix el podem contemplar, meditar amb ell…
  11. i després finalment, el desfem i escampem la pols a l’aigua, a l’aire, a la terra i al foc, per combinar-la amb els 4 elements i ens desprenem de l’acció que hem fet.
  12. Una cosa que està acabada no necessita que mantinguem la nostra ment en ella. És important desapegar-nos del que hem fet, no és important , la vibració amb la que hem impregnat aqusests àtoms ha d’esser lliure i independent de  la nostra importància personal. El que està fet ja està. Ara ens toc viure la nostra vida amb consciència.

Espero que desitgeu fer aquesta pràctica i la proveu amb els vostres amics. Es pot fer durant un matí , una tarda un cap de setmana, depenent de la complexitat del dibuix.

És important pensar que és millor fer-lo amb alegria que no pas amb seriositat o preocupació, oblidem-nos una mica de com volem que sigui per deixar que sigui una mica de tots per perdre importància personal i gaudir posant l’intanció trnasformadora amb un aire lúdic, com si d’un joc infantil es tractés.

Les imatges són del curs de Noemí Paymal: Barcelona març 2011

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s